CEDU 19/21: Carpeta Docent (M8)

He tingut la sort de poder estudiar com alumen en diferents universitats de diferents països amb cultures tan diferents com a Itàlia, Anglaterra i Holanda la també impartir la docència en universitats tan diverses com a la Xina. Juntament amb la meva experiència professional i la meva formació en tecnologia educativa, ha anat desenvolupant la meva filosofia docent.

Dumont et al. (2010) va publicar un document per a l’OECD on detallava 7 principis de l’aprenentatge que comparteixo i considero fonaments la meva filosofia docent.

1. L’alumne és el centre de l’aprenentatge

L'alumne és el principal responsable del seu aprenentatge, és el centre a partir del qual s'han de desenvolupar estratègies i models pedagògics. El docent ha d'acompanyar, orientar, facilitar el desenvolupament de la responsabilitat de l'alumne. Alguns objectius específics són ajudar a l'alumne a de gestionar l'evolució del seu aprenentatge, l'optimització de l'aprenentatge, les seves emocions i motivacions en vers a l'aprenentatge.

2. L’aprenentatge és social

La neurociència confirma que aprenem a través de la interacció social. Amb la inclusió de les tecnologies i l’accés a les xarxes socials aquest principi és possiblement el que més ha evolucionat durant la meva carrera professional. Crec que el docent ha de propiciar un entorn d’aprenentatge ampli i autèntic, on l’alumne pugui interactuar socialment per aprendre.

3. Les emocions són fonamentals a l’aprenentatge

L’aprenentatge sorgeix de la interacció entre emocions, motivacions i coneixement. Les emocions i la motivació poden potenciar l’aprenentatge per fer-ho més divertit, els alumnes gaudeixen més, els docents gaudim més i és més efectiu. No és una tasca senzilla, però quan s’aconsegueix un clima emocionalment favorable en una aula, l’aprenentatge es pot tocar. L’oposat encara és més tangible.

4. Reconèixer les diferències individuals

Tots som diversos, tenim diferents personalitats, diferents habilitats, diferents entorns personals, diferents cultures, la meva filosofia no solament docent, sinó de vida, és ser conscient d’aquestes diversitats.  Afortunadament, cada vegada tenim més estudis que ens ajuden a comprendre-ho i poder potenciar l’aprenentatge amb diferents enfocaments com la teoria de les intel·ligències múltiples (Gardner & Nogués, 1995)

5. El repte i l’esforç és clau per l’aprenentatge

Els entorns d’aprenentatge han de suposar un repte per als estudiants per estimular l’esforç i obtenir els millors resultats no només cognitius, també afectius i motivacions. M’agrada una frase que diuen els anglosaxons: “no press, no dimonds”, el repte com en tantes coses és aconseguir la pressió òptima per aconseguir els millors diamants de cada alumne,  sense que es trenquin.

6. Avaluar per aprendre

Un dels pilars de la docència són les estratègies d’avaluació. Una bona estratègia d’avaluació augmenta la motivació i fomenta l’autogestió de l’aprenentatge, però pera a mi la part més important és la repercussió formativa. Per a mi és un instrument per obtenir indicadors de l’aprenentatge i poder ajustar i optimitzar els processos i recursos.

7. L'aprenentatge és construir connexions horitzontals

La connexió horitzontal implica múltiples àmbits, àrees de coneixement, entorns socials, diferents comunitats. Afortunadament, cada vegada tenim més instruments per poder fomentar les connexions com a docents. Recentment he tingut l’oportunitat de participar en projectes d’aprenentatge per servei  que em sembla un excel·lent catalitzador de connexions horitzontals.