Habilitats Comunicativas Pablo Pagàn de PABLO PAGAN MENA: Qui sóc?

Qui sóc?

 

Em dic Pablo Pagan Mena, vaig néixer el 4 de setembre del 2000 a Vilanova i la Geltrú (la capital de la comarca del Garraf) ciutat on visc actualment.


Em considero un noi alegre, simpàtic i amb molta paciència, m'agrada ajudar als altres sempre que puc. Em costa fer amics, ja que sóc un noi introvertit, he d'agafar confiança amb la gent per estar a gust, una vegada tinc aquesta confiança em deixo portar. Sempre dic que tinc molts coneguts, però realment sé en qui puc confiar a l'hora de la veritat, per qui posaria la mà al foc i qui la posaria per mi, però realment ajudaré a qui ho necessiti, si tinc la confiança suficient, sense esperar res a canvi.


En l'àmbit familiar estem vivint un moment dolç. Mon germà em va fer tiet per partida doble, ja que té dos fills. Per la família sé que ho donaria tot. És cert que existeixen problemes, com a totes les famílies, però a mesura que va passant el temps la relació amb els familiars més propers va millorant, ja que cada com hi ha una millor comunicació.


Des de ben petit m'ha costat molt expressar els meus sentiments i comunicar-me per dir el que penso o satisfer els meus desitjos, no he sigut conscient d'aquesta mancança fins fa poc. Ara, cada vegada més, m'agrada dir el que penso per la satisfacció que produeix perquè realment es pateix quan no dius el que penses, ni expresses els teus sentiments, ni els teus desitjos. Aquest fet és causat per la por de fer sentir malament als altres, però ara aquestes idees han canviat, dir el que sents no és sinònim de fer mal als altres.


Parlant sobre el meu estat de salut, crec que és òptim, ja que m'agrada practicar esport, jugo a futbol des de ben petit, he jugat tota la vida a equips de la comarca i vaig tenir "la sort" de jugar amb la selecció catalana de futbol platja sub-16, arribant a participar en el campionat nacional de seleccions autonòmiques sub-16, aconseguint el podi quedant tercers, també vam aconseguir un campionat de Catalunya i subcampionat en les etapes de cadets i juvenils amb el Club de Futbol Platja Vilanova. Penso que la pràctica d'esport ajuda a tenir una millor salut física i mental. Un entrenador a una xerrada d'equip ens va comentar que al futbol hi ha molts aspectes que es poden reflectir en la vida quotidiana: el treball en equip, la comunicació, l'esforç, el sacrifici individual i pels companys, el respecte, la solidaritat, etc. Gràcies al futbol i a altres circumstàncies de la vida sé desenvolupar-me bé en aquests aspectes, ja que he sigut entrenador des dels quinze anys i jugador des dels cinc.

Com a estudiant he anat de més a menys, en l'etapa de primària el meu rendiment era bo, però va anar disminuint a través del temps, fins que a segon de batxillerat vaig tocar fons acadèmicament fins a arribar al punt de repetir curs. El fet de repetir em va servir per donar-me compte de la importància dels estudis i també a donar valor al fet d'estar cursant el grau que a hores d'ara estic fent, educació infantil, amb intencions de canviar a educació primària.