Habilitats Comunicatives Andrea Benlliure

Expectatives de futur

Estic fent el que realment vull fer?

Com vaig comentar en una altra entrada, mai m'havia decidit en què fer en un futur, és a dir, en què centrar els meus estudis. Fins fa un parell d'anys no vaig saber el que realment volia fer, ja que quan era petita volia dedicar-me a tot.

El que realment si sabia era que m'agradava ajudar a la gent, i vaig realitzar el grau mitjà d'auxiliar d'infermeria, que em va agradar molt pel contacte tan directe amb la gent i poder veure com t'agraïen el que feies per ajudar-los de manera constant, el problema em va venir quan vaig finalitzar el curs, que no hi havia cap cicle superior relacionat amb sanitat que em cridés l'atenció, ja que la majoria era tractar amb màquines. I va ser quan vaig fer el cicle superior d'educació infantil, i en aquest moment vaig adonar-me del que m'agradava, gràcies als professors, als companys i companyes, a l'empresa en la qual vaig realitzar les pràctiques i amb els infants que vaig tractar, i actualment, amb el meu treball.

Finalment vaig decidir fer la carrera d'educació primària, ja que tenia coneixements sobre l'educació infantil i volia ampliar aquests amb la primària i poder dedicar-me a infantil i primària.

Expectatives al món laboral

Penso que aquesta carrera és molt important, perquè no estàs tractant amb màquines, són infants, i que estan constantment aprenent del seu entorn, i com a educadors i mestres ens trobem en el seu entorn. Per ser un bon professional cal tenir molta paciència, tenir molt interès per aprendre, passió pels infants, ajudar i respectar, ser persones empàtiques.
Amb el pas del temps i d'adquirir coneixements en el meu dia a dia, te n'adones que no només aprenen els infants de tu, que tu com a mestre aprens molt d'ells, això és un aspecte que m'agrada molt, ja que des de fora el mestre ensenya, però no ens adonem que també aprèn.

Infografia de la meva carrera professional i aspectes.

Infografia activitat pla superació acadèmica

Qui m’agradaria ser?

Socialment: Quina capacitat tinc per relacionar-me amb els altres?

Socialment m’agradaria ser una persona menys tímida i vergonyosa, com he dit en l’anterior entrada, al principi de conèixer a noves persones em costa bastant relacionar-me,  sóc una persona que de primera impressió aparento ser molt seria, però en el moment que conec a les persones no sóc així.

Competències: Quines habilitats per satisfer les meves necessitats bàsiques m'agradaria tenir?

Fent referència a les meves competències, m'agrada treballar en equip i considero que el treball en equip i el bon rollo entre les persones que formen l'equip és molt important, ja que s'ha de complir un objectiu comú, ja sigui en treballs acadèmics, en professions o altres.
Però com a punt negatiu que puc trobar al treball en equip sería el moment de donar la meva opinió o aportar noves idees, ja que la majoria de vegades recolzo l'opinió d'altres companys i companyes i no faig cap aportació, tampoc m’agrada ser el líder del grup. Aquests punts negatius són una competència que m'agradaria canviar.

Competències afectives o emocionals: Com m'agradaria gestionar les meves emocions? 

Respecte a les meves competències afectives i emocionals, com he dit anteriorment, sóc una persona que no expressa les seves emocions, ja sigui la sorpresa, l'alegria, la tristesa, la por o la ira. Me les guardo per a mi, i de tant guardar-les finalment per la mínima cosa acaben sortint totes, sense cap sentit en aquell moment.
També sóc una persona molt tossuda i quan penso que una cosa és d'una manera, costa fer-me canviar d'opinió, per aquest motiu també sóc molt rancorosa en el moment de perdonar a una persona "important". Penso que tot això té una petita part positiva, mentre que afecta de gran forma negativament cap a mi.

Físicament: Com m’agradaria que fos l’estat de la meva salut, el meu estat físic i el meu aspecte general?

Sóc una persona que té cura de la seva alimentació, m’agrada tota mena de menjar i sempre que puc, tastar nous menjars. No sol per estar bé físicament, sinó que per estar bé mentalment. El fet que no m’agradin els dolços (tot el que porti xocolata, el sucre en el cafè, iogurts o etc, o la brioixeria) ajuda en mantenir una alimentació millor (encara que de molt tant en tant menjo una petita quantitat). Sempre que puc aprofito per fer esport, anar al gimnàs, anar a caminar o córrer entre altres.

Acadèmicament: Que m'agradaria fer per arribar a ser un bon estudiant?

Com vaig dir en l'anterior entrada considero que sóc una bona estudiant, encara que no ho aprofito al màxim. El fet de pensar que he d'estudiar o he de fer deures em fa molta mandra posar-me a fer-ho, però en el moment que m'he posat ja puc estar tot el dia fent deures o estudiant que em passa el temps volant.
Crec que hauria de tenir més força de voluntat i més constant en el dia a dia dedicar un temps als estudis i no conformar-me amb aprovar sabent que puc aprovar amb millor nota.

Quin rol m'agradaria tenir en la meva unitat familiar?
Personalment estic molt unida a totes les persones de la meva família. M'agrada estar amb la família, encara que som una família gran i de vegades necessito estar sola a la meva habitació.
Amb el germà petit estic molt més unida pel motiu que des de ben petit m'he fet càrrec d'ell quan no han pogut, i tenim una gran diferència d'edat i sempre l'ajudo amb tot. Amb les altres germanes tinc bona relació encara que tenim estils de vida molt diferents i tinc menys relació.
M'agradaria expressar els meus sentiments i emocions cap a ells, ja que com he dit sóc una persona molt monòtona en aquest sentit.

Qui sóc? Andrea Benlliure Alcalá
Hola, jo sóc l'Andrea Benlliure Alcalà, tinc 19 anys, encara que en un parell de mesos en faré els 20 i visc a Reus des de ben petita i estic cursant primer d'educació primària a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Quina capacitat tinc per relacionar-me amb els altres?

Em considero molt amiga dels meus amics i amigues, sóc una persona molt tímida en el moment de conèixer a gent nova i establir una conversa, si fos per mi, no coneixeria a la meitat de persones amb les que em porto actualment, les meves amigues em diuen que semblo una ceba en el moment d'establir una amistat perquè al principi em costa deixar-me anar i agafar confiança, però una vegada agafo confiança em considero una persona alegre, divertida i sincera, que li agrada estar de bon rollo.

Quines són les meves competències afectives i emocionals?
Sóc una persona que insisteixo molt amb mi mateixa amb les coses que vull aconseguir, m'identifico amb el refrany "No deixis per demà el que puguis fer avui".
Em considero una persona que no mostra les seves emocions i sentiments, m'ho guardo per a mi, ja siguin sentiments "positius" i/o "negatius". 

No acostumo a tenir por a gaires coses, una de les coses que em fa por, són les situacions negatives que no puc controlar, que sorgeixen de manera imprevista. I una altra cosa que em fa por és arribar a perdre a persones importants de la meva vida.

Com són les sensacions sobre la meva salut, el meu estat físic i aspecte general?

Físicament em considero una persona bastant exigent amb el meu físic encara que hi ha dies que et veus millor o pitjor, però tothom té els seus complexes, i s’ha d’acceptar tal com és.

M’agrada fer esport i sempre que puc aprofito per fer-ne, intento mantenir una alimentació sana i variada, ja que no sóc una persona amb exigències a l’hora de menjar.

Acadèmicament em considero una bona estudiant?

Acadèmicament em considero una bona estudiant encara que no ho aprofito al 100%, en el moment d'estudiar ho faig per sobre i els últims dies, sabent que si m'ho mirés més i dies abans podria treure molta més nota.

En acabar l'ESO vaig optar en realitzar cicles formatius, i vaig fer el de Cures Auxiliars d'infermeria, a l'acabar, no sabia que fer, ja que els cicles superiors que hi havia de la branca de sanitat em semblaven avorrits, i vaig anar a fer el cicle superior de tècnic en educació infantil on gràcies als coneixements adquirits pels mestres, als companys i companyes i a la formació en la llar d'infants em va ajudar a decidir el que seguiria estudiant. Actualment treballo en una llar d'infants, gràcies a les pràctiques del cicle i curso Educació primària a la URV.

Quin és el meu rol dins de la unitat familiar?

La meva família és una família gran, som cinc germans i germanes de la mateixa mare, la gran, que té 24 anys, i té una filla, la qual és la meva neboda, jo la segona, que tinc 19 anys i les "petites" són bessones que ja en tenen 18 anys dic les petites, perquè sempre ho havien sigut fins que va venir el germà petit, que té 7 anys, després està la meva mare i la parella de la meva mare que té dos fills, un nen de 10 anys i una nena de 12 anys.

A casa, entre setmana convivim una de les germanes "petites", el germà petit, la meva mare, la parella de la meva mare i jo, ja que una de les bessones i la germana gran viuen independitzades i ens ajuntem alguns dels caps de setmana per dinar i els fills de la parella de la meva mare viuen amb la seva mare a excepció d'alguns caps de setmana i vacances que venen a casa.

Considero que sóc molt independent (tasques de casa, les meves coses i obligacions, econòmicament, etc) que m'agrada tenir el meu espai per estar tranquil·la que acostuma a ser la meva habitació, no m'agrada que no toquin les meves coses o que realitzin les meves tasques, ja que intentem realitzem les tasques de casa entre tots.

Amb el germà petit em porto 12 anys, i des que va néixer m'he fet càrrec d'ell quan els pares no han pogut, actualment tenim un vincle molt fort, ja que de totes les germanes sempre he estat jo amb ell i sempre van confiar amb mi sense dubtar-ho, al ser el petit sempre que he pogut l'he consentit una mica, de petit el portava al parc, o a fer un tomb, el recollia a la llar d'infants, ja que me n'anava de pas, etc.

La relació amb la família és molt bona, acostumem a estar de bon rollo, fent ximpleries i sempre que es pot doncs fer activitats junts i reunir-nos amb tota la familia (avis, tiets, cosins, nebots, etc) Tots ells són un fort pilar per a la meva vida.

La relació amb la família del meu pare com he dit anteriorment és bona, la diferencia és que és més petita pel que fa a nombre de persones en la família, ja que quan anem amb ell vivim a casa una de les meves germanes, que és la que viu amb la meva mare, jo, el meu pare i la parella del meu pare, que té un fill, però viu independitzat, a l'hivern és quan passem més temps junts i podem fer diferents activitats, ja que tenen un restaurant i a l'estiu treballen i és molt més complicat. Quan anem amb el pare aprofitem per visitar als avis, o a amics del pare que tenim molt bona relació.